Fabra (1956) conté una proposta per a la grafia de les paraules compostes que és estructural (les regles estan vinculades, §4) i humanista (posa les regles dins del saber dels parlants, de manera que les poden dominar, §6). En canvi, la proposta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (2017) és plana (sense relacions) i no considera els parlants (els quals no poden dominar les seues regles, §8-§10). A més, la Filològica s’aparta de Fabra sense constatar-ho (i, per tant, sense justificar-ho), i és oscillant (arrítmic passa a arítmic en 1995, i torna a arrítmic en el 2017). Este llibre reflexiona sobre com canviar normes (§1), justifica l’estructura gramatical de Fabra (§2), completa la teoria sobre la derivació, la composició i els prefixos compositius (§3), justifica les regles de Fabra (§4), i procura sistematitzar l’ús del guionet (§5 i §11). També mostra que l’actitud que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha tingut davant de la Filològica és generosa, però poc reflexiva (§13). El llibre es completa amb una proposta divulgativa (§14) i un resum de cada capítol (§15).
