Biografia intellectual d’un valencianiste clàssic: Manuel Sanchis Guarner (1911-1981). Molt jove (en els 30), desplegà un ideari humaniste i compromés, que mantingué tota la vida. Oposat a l’essencialisme i l’elitisme, entenia que els conceptes llengua
, societat
i parlants
són inseparables.
La seua gramàtica (1950) veu el valencià clàssic com a un mitjà per a interpretar el valencià viu, que és el centre. Eixa visió possibilita un model lingüístic valencià natural, identificador, assimilable i practicable, tant escrivint com parlant en públic. Sanchis Guarner considera la coordinació lingüística amb els balears i amb els catalans des la pròpia història: la relació entre pobles sobirans dins de la Corona d’Aragó. Buscant sempre el diàleg, els acords i la concòrdia entre els valencians, va ser un intellectual al servici del seu poble. Els valencians hauríem de considerar que la seua gramàtica és com l’autor: clàssica. En canvi, ha sigut apartada entre el catalanisme dels uns i l’anticatalanisme dels altres. Este llibre mostra la seua modernitat des de tres perspectives: ideari social (§I), model lingüístic valencià (§II) i teoria gramatical (§V). Això es completa amb una vida del gramàtic (§IV) i la demostració de la marginació (§III).
